Necesitats de les persones
Pirámide de
Maslow.
Necessitats bàsiques
Són necessitats fisiològiques bàsiques per mantenir l'homeòstasi
(tendents a la supervivència):
Necessitat d'evitar el dolor i de tenir relacions sexuals.
Necessitat de mantenir la temperatura corporal, amb un ambient càlid o
amb vestidures.
Sorgeixen quan les necessitats fisiològiques ja estan satisfetes. Es
refereixen a sentir-se segur i protegit:
Seguretat física (tenir un refugi que ens protegeixi de la intempèrie) i
de salut (assegurar l'alimentació futura).
Seguretat de recursos (disposar d'educació, transport i sanitat necessaris
per sobreviure amb dignitat).
Necessitat de veure protegirs els teus béns i els teus actius (casa,
diners, etc.)
Són les relacionades amb la nostra naturalesa social:
Funció de relació (amistat)
Participació (inclusió grupal)
Acceptació social
Se satisfan per mitjà de les funcions de serveis i prestacions que
inclouen activitats esportives, culturals i recreatives. L'ésser humà per
naturalesa sent la necessitat de relacionar-se, de ser part d'una comunitat,
d'agrupar-se en famílies, amb amistats o en organitzacions socials, amb
sentiments com l'amistat, la companyonia, l'afecte i l'amor. Aquestes es formen
a partir de l'esquema social.
Maslow va descriure dos tipus de necessitats d'estima, una que qualificà
d'alta i una altra, de baixa.
L'estima alta: consisteix en la necessitat del respecte a un
mateix. Inclou sentiments com ara la confiança, la competència, el mestratge,
els èxits, la independència i la llibertat.
L'estima baixa: consisteix en el respecte que les altres
persones tenen a l'individu: la necessitat d'atenció, d'estima, de
reconeixement, de reputació, d'estatus, de dignitat, de fama, de glòria i, fins
i tot, de domini.
La minva d'aquestes necessitats es reflecteix en una baixa autoestima i
en un complex d'inferioritat. Qui ha satisfet aquesta necessitat se sent
recolzat en el sentit de la vida.
La necessitat d'autoestima és la necessitat de l'equilibri en l'ésser
humà, ja que esdevé el pilar fonamental per tal que l'individu es converteixi
en l'home d'èxit que sempre ha somiat o -contràriament- en un home abocat al
fracàs, que no pot aconseguir res pels seus propis mitjans.
Autorealització o autoactualizació
Aquest últim nivell és una cosa diferent i Maslow va utilitzar diversos
termes per denominar-lo: «motivació de creixement», «necessitat de ser » i
«autorealització».
És la necessitat psicològica més elevada de l'ésser humà, es troba en la
jerarquia més elevada, i quan es satisfà hom troba una justificació o un sentit
vàlid a la vida per mitjà del desenvolupament potencial d'una activitat. S'hi
arriba quan tots els nivells anteriors ja s'han aconseguit i completat, si més
no fins a cert punt.
No hay comentarios:
Publicar un comentario